La substitució del complements verbals per pronoms febles
| en |
SubjecteCD indet. o indef.CRV (de) Atribut emfàtic (de) CPred. (fer-se, dir-se, elegir) CC lloc (de) CN |
Em calen diners –> me‘n calen Busca bolets–> en busca Es va oblidar de…–> se‘n va oblidarQue n‘ets, de fresc!S’ha fet policia–> se n’ha fet Tornaven de la feina–> en tornaven Vull el pa de Vic–> en vull el pa |
| ho | CD (això, allò i sub)Atribut no det. i sub. | Ja sé què has fet–> ja ho séEn Pere és amic–> ho és |
| em, ens | CD (1a pers sing i pl)CI (1a pers sing i pl) | Ell em va tranquilitzarEm regalaran un quadre |
| et, us | CD (2a pers sing i pl)CI (2a pers sing i pl) | Ell et va tranqulitzarEt regalaran un quadre |
| es | CD (3a pers reflexiu)CI (3a pers reflexiu)Oracions impersonals |
L’actriu no sap maquillar-se En Pere ha de preparar-se la maleta Es venen cotxes |
| el, la, els, les |
CD determinat (article, dem. o pos.)Atribut determinat |
Veig aquell poble–>el veigTrobo la Montserrat—>la trobo Han tapat els llibres–>els han tapat Collien les seves claus–> les collien Eren les meves amigues –> les eren. |
| li, els | CI (a / per a) | Ha dut el sac a la Maria –> li han dut el sacHa dut el sac a la Maria i a en Pere –> els han dut el sac |
| hi | CRV (a, amb, en…)CPredCC (no intr. per de) |
Penso en l’encàrrec–> hi pensoEll es torna vermell–> ell s’hi torna Pujava per les escales –> hi pujava |
Observacions bàsiques
- en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de:
De la taula, se n’ha trencat una pota
- ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.
El pare deia que hi anés i el fill ho repetia
- hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.
Penseu en mi: penseu-hi
- el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l’atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep a perquè llavors és CI.
En Joan guanya la partida. En Joan la guanya.
En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida.
- Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):
EL+LI=L’HI L’hi tornaré aviat
LA+LI=LA HI La hi demanaré avui
ELS+LI=ELS HI Els hi vaig deixar
LES+LI=LES HI Ja les hi conec
- En l’acumulació de dos pronoms o més, l’apòstrof sempre el més a la dreta possible:
Se’m tiren a sobre i se m’emporten lluny d’aquí.
Observacions d’ampliació
- en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de.
De la taula, se n’ha trencat una pota
- ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.
El pare deia que hi anés i el fill ho repetia
- hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.
Penseu en mi. penseu-hi.
Aneu al castell. Aneu-hi.
- es (forma reforçada) en posició preverbal, si el verb comença per S o C, es pot escriure la forma plena se en lloc de es. El mateix passa en alguns girs populars: tant me fa, com se diu, Déu vos guard…
Es diu Pere i se sent angoixat.
- la+hi no s’apostrofa, o el que és el mateix, la seguit de mot començat en i, u, hi, hu àtones no s’apostrofa. se+us tampoc s’apostrofa.
La hi portaré demà (la=la Maria, hi=al zoològic)
- se+us no s’apostrofa:
Vigileu no se us vessi la galleda (se=v. pron, us=a vosaltres)
- el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l’atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep aperquè llavors és CI.
En Joan guanya la partida. En Joan la guanya.
En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida.
- Atenció a els hi (han de substituir 2 compl):
Vaig anar al teatre per veure els meus cosins, però no els hi (a ells, al teatre) vaig trobar.
En Lluís em va demanar els colors, però jo no els hi (els colors, a en Lluís) vaig voler deixar.
- Si només n’hi ha un, els és CI:
Quan ho sàpiga, els escriuré una carta (a ells)
Ja els veig el cap (als pollastres)
- Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):EL+LI=L’HI L’hitornaré aviatLA+LI=LA HI La hi demanaré avuiELS+LI=ELS HI Els hi vaig deixarLES+LI=LES HI Ja les hi conec
- Per tant, ha de quedar clara la diferència entre li, l’hi i li hi.
– li: un sol pronom–>un sol complement (CI):
En Lluís li agafa la mà (a ella)
– l’hi: dos pronoms–>dos complements (CD+CC o CD+CI):
Volíem veure en Pere al cine, però no l’hi vam veure (l’=en Pere, hi=al cine)
Quan vegi el mestre, l’hi tornaré (l’=el llibre, hi= al mestre)
– li hi: dos pronoms–>dos complements (CI+CC):
Si anant pel carrer veig el meu professor, li hi ensenyaré aquest llibre (li=a ell, hi=al carrer)
- Compte amb els pleonasmes (posar el pronom i el complement a la frase a la vegada). Per evitar-los, podem usar les comes:
*En Lluís li volia donar un ram de flors a la mestra (incorrecte)
En Lluís li volia donar un ram de flors, a la mestra. (correcte)
- En l’acumulació de dos pronoms o més, l’apòstrof sempre el més a la dreta possible:
Se’m tiren a sobre i se m’emporten lluny d’aquí.
Deixa un comentari