Complement directe

El complement directe (CD) és un complement verbal (es troba sempre dins del sintagma verbal) obligatori, és a dir, que és necessari perquè el verb tingui un significat complet. Si traiem aquest complement, l’oració resultant no té sentit.

Els verbs que necessiten un complement directe per tenir un significat complet s’anomenen verbs transitius. Els verbs transitius com ara donar, portar i voler necessiten un complement per expressar la persona o la cosa donada, portada o volguda. És el complement directe (CD).

Els verbs que no necessiten cap complement per expressar tot el seu significat s’anomenen verbs intransitius.

Són verbs transitius
donar
portar
voler
dir
fer
obrir
habitar
guardar		 Dona el llibre a la bibliotecària.
En Dídac porta ulleres.
La Joana vol un jersei nou.

 

Són verbs intransitius
dormir
riure		 El gat dorm.
Els nens riuen.

 

El complement directe no porta preposició

En català, el CD es relaciona amb el verb quasi sempre directament, és a dir, sense cap preposició d’enllaç. Per això s’anomena complement directe.

  • Jo saludo la Marta.
  • Hem saludat la nova professora de català.
  • He avisat la teva germana.
  • He ajudat el meu amic.
  • La mare ha banyat la nena petita.

El CD sí que porta preposició quan es tracta d’un pronom tònic com tots, totes, tothom, ningú

  • Els he vist a tots.
  • Avui les he vist a totes.
  • No penso convidar a ningú.

També en oracions recíproques:

  • Ens miraven l’un a l’altre.

El CD pot ser determinat, indeterminat o neutre.

Determinat: quan és un sintagma nominal presentat per un article, un determinant demostratiu o un possessiu. Se substitueix pels pronoms febles el, la, els, les

  • Vol el patinet  El vol.
  • Agafa aquesta pilota. Agafa-la.
  • Porta els meus patins. Els porta.
  • Torna les claus. Les torna.

Indeterminat: quan és un SN presentat per un determinant indefinit, un quantitatiu o sense determinant.Se substitueix pel pronom feble en.

  • Conta una història. En conta una.
  • Comprarem tres llibres. En comprarem tres.
  • Menja pa. En menja.

Neutre: quan és el pronom demostratiu això, allò o una oració, generalment introduïda per que. Se substitueix pel pronom feble ho.

  • Vol això. Ho vol.
  • Porta allò. Ho porta.
  • Diu que no vindrà. Ho diu.

Com reconèixer un CD?

El CD es reconeix perquè, com ja hem dit, no pot ser elidit en l’oració. En cas que aparegui de forma explícita, el trobarem sempre substituït perl pronom feble corresponent.

  • En Pere s’està menjant (?) –> En Pere se n’està menjant una.

El CD d’una oració es converteix en el subjecte quan la passem a passiva.

  • El Ramon porta les claus –> Les claus són portades pel Ramon.
  • Els nens construeixen un castell de sorra. –> Un castell de sorra és construït pels nens.

El complement indirecte

Complementa el verb i el complement directe alhora. Normalment, en una frase sense CD tampoc no hi ha CI.

El CI s’introdueix per a o per a.

  • Porto flors a l’àvia.
  • Preparo un pastís per a la Mercè.

Se substitueix pel pronom feble li en la 3a persona del singular i els en la 3a persona del plural.

  • Dedico la cançó a la meva estimada. Li dedico la cançó. (singular)
  • Dedico la cançó als meus admiradors. Els dedico la cançó. (plural)

Per practicar

Nodes 2 819 820 823 (8) 824 827 (11) 842 845 (14)


ACTIVITAT: Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions següents. Identifiqueu els sintagmes i les funcions següents: SN (subjecte), SN (CD), SPrep (CI), SV (predicat)

  1. Els blaugrana han perdut el partit
  2. Vaig comprar tres roses vermelles.
  3. Vaig demanar un bolígraf a l’Helena.
  4. M’agrada el suc de taronja.
  5. El palau té un arc meravellós.
  6. Faig un jersei al Jordi.
  7. La Laia portava una bata groga.
  8. M’interessa l’astronomia.
  9. L’Oriol travessa el parterre de gespa.
  10. Regalarem una bicicleta als nens.
  11. L’arquitecte prenia les mides del terreny.
  12. Els excursionistes escalaven la muntanya més alta del Pirineu.
Print Friendly, PDF & Email