Els verbs irregulars (I)

1. Les irregularitats verbals

Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera conjugació). Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars.

Les irregularitats es poden presentar en la terminació verbal o en l’arrel. Compara:

2. Verbs irregulars de la primera conjugació

Dels verbs de la primera conjugació, només anar i estar presenten irregularitats. Els altres són tots regulars.

Fixa’t en algunes formes dels verbs anar i estar i compara-les amb les del model de la primera conjugació (cantar) per tal d’observar-ne les irregularitats (pots consultar models de conjugació):

3. Verbs irregulars de la segons conjugació

La majoria dels verbs de la segona conjugació presenten diverses formes en l’arrel: són, per tant, verbs irregulars.

Per tal de facilitar-ne l’estudi, presentarem tres grups que inclouen una bona part dels verbs irregulars de la segona conjugació:

a) els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler: en general, segueixen el model de vendre.

b) els verbs acabats en –èixer: en general, segueixen el model de conèixer.

c) els verbs acabats en –aure, –eure, –iure, i –oure: en general, segueixen els models de beure o riure.

3.1.Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler

Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre(resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant. Són verbs que presenten tres formes en l’arrel i que, en general, segueixen el model de vendre:

3.2. Els verbs acabats en –èixer

La majoria de verbs acabats en –èixer (aparèixer, comparèixer…) presnten dues formes en l’arrel, i es conjuguen amb el verb conèixer.

3.3. Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure

Els verbs acabats en –aure (caure, plaure…), –eure (creure, seure…), –iure (viure, escriure…) i –oure (coure, moure…) es conjuguen de manera semblant. Els verbs beure i riure ens poden servir com a models:

4. Verbs irregulars de la tercera conjugació

Els verbs irregulars més importants són tenir, venir i dir. Presenten diverses formes en l’arrel i algunes terminacions pròpies de la segona conjugació.

• Arrels de tenir: tinc, ten-, té, tind-, tingu-.
• Arrels de dir: dic, diu, di-, dei-, digu-.

5. Verbs amb dues o és formes a l’arrel

Hi ha altres verbs que també presenten dues o més formes a l’arrel, una de les quals és velaritzada [g] o [k]:

• Beure: begu-
• Caure: caigu-
• Córrer: corregu-
• Dur: dugu-
• Voler: volgu-, vulgu-.

Formen part d’aquest grup de verbs: creure, deure, dir, escriure, estar, plaure, poder, riure, saber, ser, seure, tenir, treure, vendre, venir, viure, etc.

6. El mode imperatiu amb la forma velaritzada de l’arrel

En l’imperatiu la majoria de verbs que tenen una forma velaritzada de l’arrel, la segona persona del singular i la segona persona del plural es fan amb la forma bàsica de l’arrel; en canvi, les altres tres es fan amb la forma que té la –g– (arrel velaritzada):

Però si en la segona persona del singular hi ha el so [g], també el trobarem en la segona del plural:

7. Participis irregulars

Els participis irregulars, en general, es formen a partir de les terminacions següents:

Practiquem: