Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos).
| Paraula primitiva | Paraules derivades | ||
| trist | trist-esa | en-trist-ir | trist-ament |
| adjectiu | nom | verb | adverbi |
1. Els morfemes derivatius
| Prefixos | Van davant l’arrel | treure: dis-treure |
| Sufixos | Van darrere l’arrel | porta: port-al |
| Infixos | Van entre l’arrel i el sufix | peix: peix-at-er |
2. Modificacions en l’arrel
El fet de col·locar un sufix darrere l’arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions ortogràfiques en el punt de contacte.
| Canvis ortogràfics | |
| c, qu: fresc, fresquíssim g, gu: botiga, botiguer ç, c: caça, cacera |
j, g: taronja, taronger gu, gü: aigua, aigües s, ss: arròs, arrossar |
| Canvis de sons | |
| p, b: llop, llobató t, d: prat, praderia c, g: càrrec, carregar |
ig, g/j: boig, bogeria, bojament ig, tj/tg: lleig, lletjor, lletgesa u, v: blau, blavor, blavenc |
| Supressió de sons | Addició de sons |
| -a: rialla, rialleta -e: salvatge, salvatgina -o: suro, sureda |
-t: cafè, cafeter -d: gran, grandíssim -n: pa, panera |
3. Modificacions en els prefixos
De manera semblant, la unió d’un prefix a l’arrel també pot comportar modificacions ortogràfiques en el punt de contacte.
| Canvi de consonant en els prefixos in-, en- i con- | |||||
| in- im- il- ir- |
inútil imprecís il·legal irregular |
en- em- |
endreçar embolicar |
con- com- col- cor- |
conviure commemorar col·laborar correspondre |
4. Característiques generals dels morfemes derivatius
1. En general, cada afix expressa una sola idea.
| Noms d’establiments | -eria | sabateria, carnisseria |
| Qualitat | -ós/-osa | mandrós, polsosa |
| Superlatiu | -íssim/-íssima | pleníssim, verdíssima |
2. Sovint una mateixa idea pot ser expressada per més d’un afix.
| Diminutiu | -et/-eta -ó/-ona -oi/-oia -ol/-ola -í/-ina -im |
foradet, veueta animaló, carona bonicoi, petitoia estanyol, esglesiola colomí, clavellina polsim |
| Augmentatiu | -às/- assa -arro/-arra |
homenàs, barcassa peuarro, mossarra |
| Despectiu | -ot/-ota -astre/-astra -ús/-ussa |
ocellot, donota politicastre, madrastra gentussa |
| Col·lectiu | -atge -eria -am -ada -at |
fullatge, plomatge cristalleria, deixalleria paperam, costellam estelada, ocellada alumnat, professorat |
| Professió o activitat | -er/-era -aire -ista -dor/-dora -ant/-ent |
cotxer, cambrer llenyataire, firaire dentista, massagista pescador, cosidora vigilant, aprenent |
| Gentilicis | -à/-ana -í/-ina -ès/-esa -enc/-enca |
manresà, manresana barceloní, barcelonina alguerès, algueresa parisenc, parisenca |
3. Ocasionalment, idees diferents poden ser expressades per un mateix afix.
| Sufix | Professió | Lloc | Objecte | Arbre o planta |
| -er | granger | galliner | moneder | garrofer |
4. Els afixos poden provocar que les paraules derivades pertanyin a una categoria lèxica diferent de la del mot primitiu del qual s’originen.
| neguit (nom) | neguitós (adjectiu) | neguitejar (verb) |
| tòxic (adjectiu) | intoxicar (verb) | intoxicació (nom) |
5. A partir d’una paraula derivada, també en podem formar una altra de nova.
| salt (nom) | salt-ejar (verb) | salt-ej-ador (nom) |
6. Derivats lexicalitzats
| bombeta | No vol dir ‘bomba petita’, sinó ‘objecte de vidre i de metall que es connecta a l’electricitat i fa llum’. |
| llençol | No vol dir ‘llenç petit’, sinó ‘peça de roba de forma quadrangular que es posa als llits’. |
| fillol | No vol dir ‘fill petit’, sinó ‘persona amb relació als seus padrins’. |
| farmaciola | No vol dir ‘farmàcia petita’, sinó ‘armari petit o estoig on hi ha medicaments, gases, tiretes i altres remeis’. |
| maneta | No vol dir ‘mà petita’, sinó ‘peça d’un aparell, d’una màquina o d’una eina que agafem amb la mà per fer-los anar’. |
| barretina | No vol dir ‘barret petit’, sinó ‘peça de vestir en forma de bossa allargada que es porta al cap’. |
| crostó | No vol dir ‘barret petit’, sinó ‘cada un dels dos extrems d’una barra de pa’. |
| finestró | No vol dir ‘finestra petita’, sinó ‘cadascuna de les portetes de fusta que hi ha a les finestres i a les portes dels balcons per no deixar passar la llum’. |
Per practicar
| Nodes 3 | 533 | 534 | 535 | 536 | 537 | 538 | 539 | 540 | 541 | 542 | 543 | 544 |
| 269 | 565 | 568 | 569 | 570 | 571 | 78 | 97 | 98 |
Entreteniments:
1. Els noms dels dotze oficis representats aquí deriven de dotze noms als quals s’ha afegit el sufix -aire o bé -ista.
Solució: escombriaire, acordionista, boletaire, dentista, titellaire, florista, puntaire, lampista, llenyataire, equilibrista, cadiraire, modista
Solució:
terrissaire, equilibrista, lampista, paracaigudista, massatgista, ninotaire, il·lusionista, ocellaire, trabucaire, periodista, tramviaire, drapaire
2. En aquest dibuix podeu veure ben bé vint coses que acaben amb -era, com per exemple: cafetera.
Solució: fruitera, cremallera, sopera, tetera, cafetera, cullera, aigüera, peixera, calaixera, mongetera, cirera, figuera, ratera, nevera, panera, ouera, sucrera, palmera, bombonera, caldera
3. En aquest dibuix hi podeu trobar almenys vint coses que acaben amb -ina.
Solució: cortina, nina, gavardina, tonyina, petxina, piscina, joguina, barretina, espina, teranyina, cartolina, barrina, gallina, javelina, mandarina, alzina, gavina, cabina, botzina, medecina, paperina
