Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos:

  • modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació)
  • adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes)
  • manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes)

Neologismes

Un neologisme és una unitat lèxica nova (des del punt de vista formal o semàntic) creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.

Per exemple, seria un neologisme la paraula xat, forma adaptada ortogràficament de l’anglès chat; així com també ho seria el mot sinònim tertúlia, en l’accepció que significa el “fet de comunicar-se diverses persones interactivament i en temps real a través d’Internet”.

L’organisme que s’encarrega de la normalització dels neologismes catalans és el Termcat (centre de terminologia catalana).

Manlleus d’altres llengües

Un manlleu és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.  Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de préstec lingüístic. Així, per exemple, el mot “soprano” és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

germanismes espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem
arabismes aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, Binissalem
occitanismes ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol
castellanismes alabar, borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato
gal·licismes biberó, bitllet, cabaret, carnet, clixé, menú, somier, xofer
italianismes aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano
anglicismes beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, whisky, xat, xutar

 

Cultismes

Els mots manllevats tardanament a una llengua clàssica (llatí o grec) i que, per tant, no han sofert l’evolució dels mots hereditaris, sinó sols una adaptació parcial, s’anomenen cultismes.

Podem trobar formes dobles: per exemple, el mot llatí cathedra ha donat en català el cultisme càtedra i el mot hereditari cadira. Casos com aquest fan que de vegades hom cregui erròniament que hi ha incoherències ortogràfiques (els mots en negreta són els cultismes)

Mot llatí Mot hereditari Cultisme
boca
jove
flagell
calb
corba
cadira
volcà
títol		 bucal
juvenil
flagel·lar
calvície
curvatura
càtedra
vulcanòleg
titular

Barbarismes

El barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia. Podríem dir que el barbarisme és un manlleu innecessari (la llengua té elements genuïns més adequats) i, doncs, incorrecte.

En la major part del domini lingüístic català tenim sobretot barbarismes procedents del castellà, a causa de la interferència que es produeix per la situació de minorització, però també n’hi ha d’altres llengües com del francès, sobretot a les comarques del Pirineu.

Tipus de barbarismes Barbarismes Formes correctes
barbarismes lèxics
ús d’un mot foraster en lloc del mot català corresponent		 “jefe”, “parche”, “bolso”, “tonto”, “bombilla”, “puesto”, “airbag”, “link”, “snowboard”, “xispa”, “ningún” cap, pegat, bossa, beneit, bombeta, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap
barbarismes semàntics
modificació del significat d’un mot català per influència d’un altre de foraster		 “fulla de paper”, “provar un aliment”, “escriure una direcció”, “collir un taxi”, “donar voltes”, “donar classe” full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe
barbarismes fonètics
modificació de la pronúncia d’un mot català per influència d’una altra llengua		 per exemple pronunciar amb –e final tancada, en català oriental, mots com classe, base, sèrie, cable, enorme,  piràmide, que en lloc de pronunciar-los amb la vocal neutra
desplaçar l’accent d’una paraula “fútbol”, “textil”, “pero”  en lloc de futbol (aguda), tèxtil (plana), però (aguda)
barbarismes morfològics
modificació del gènere d’un substantiu, del model de conjugació d’un verb, de la terminació d’un paraula, etc. per influència d’una altra llengua		 “una costum”, “un anàlisi”, “batir”, “aclarar”, “regalo”, “acidès” una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa
barbarismes sintàctics
modificació de les relacions sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua
 “res que dir”, “no aniré”, “avisar a algú” res a dir, no hi aniré, avisar algú

 

Per practicar

Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost?

Cerca al diccionari els mots següents, originaris d’altres llengües, i classifica’ls en la columna que pertoqui.

banlieue — bijuteria — blogger — boutique — cansanci — croissant — cuidar — currículum — dièsel — disfrutar — elit — entregar — foie gras — gaspatxo — guixeta — hardware — hit — première — quiròfan — quòrum — rol — striptease — suite — tamany — tournée — vivenda — whisky — clixé

Figura en el Diccionari (manlleu)  No figura en el Diccionari (barbarisme)

 

Print Friendly, PDF & Email