Què és la ràdio?
La ràdio és un mitjà de comunicació que forma part de la vida quotidiana de molts milions de persones. és un mitjà oral, que es transmet a través de les ones radiofòniques. S’emet per antena i el l’aparell receptor de les ones s’anomena ràdio o transistor.
La seva història és més aviat curta: va ser entre els anys vint i els anys trenta del segle XX quan va arribar a les cases. La primera ràdio a Catalunya va ser Ràdio Barcelona, que es va inaugurar l’any 1924.
Però, com tot, va tenir uns inicis difícils. L’any 1938 el cineasta Orson Welles va emetre un dels programes més polèmics de la història de la ràdio. A través d’un seguit de butlletins informatius d’urgència, va fer creure a un milió de nord-americans que els marcians envaïen el planeta Terra. El programa va causar tan pànic en els oients que milers de persones van fugir de casa seva davant l’amenaça dels extraterrestres.
La ràdio té quatre funcions bàsiques:
- informar: explicar què passa al món.
- divulgar
- opinar
- entretenir: distreure amb programes de caràcter lúdic.
Els gèneres radiofònics
El contingut i el format dels programes de ràdio ens permeten classificar-los en diversos gèneres:
- el noticiari: les notícies són textos narratius que tenen com a objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible dels esdeveniments d’actualitat.
- el reportatge: text narratiu que té com a objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible de fets socials o científics.
- l’entrevista
- la tertúlia o debat
- el magazín
- el dramàtic
- el musical
- l’humorístic
- el consultori
Molts dels programes que s’emeten, però, són mixtos i combinen seccions que poden pertànyer a gèneres diferents.
Gràcies al telèfon i a Internet, els programes de ràdio cada dia són més interactius i, per tant, esdevenen una plataforma de participació col·lectiva en què cadascú pot opinar, preguntar, suggerir o, simplement, contestar una preguna d’un concurs i aconseguir-ne el premi.
El guió radiofònic
L’elaboració d’un programa de ràdio és una feina col·lectiva i complexa en què participen guionistes, locutors, especialistes en música, tècnics de so, etc. Per això, abans d’emetre un programa, s’elabora un guió molt precís i molt ben organitzat de tots els continguts: les paraules, la música, els efectes sonors, els silencis… tot està prèviament planificat.
Gràcies al guió, totes les persones que intervenen en el programa saben quin és el seu paper i què han de fer en cada moment.
El llenguatge radiofònic ha d’aconseguir la claredat i la simplicitat. Per això s’han establert algunes regles que són molt útils a l’hora de redactar un guió radiofònic.
| Cal fer oracions curtes i ordenades de forma bàsica (subjecte – verb – complements). Cal evitar oracions llargues amb molts incisos o subordinacions. |
| No convé fer gaire ús dels pronoms, perquè remeten a idees dites anteriorment i podrien confondre els oients. |
| Les paraules han de ser com més descriptives millor. La comparació amb elements que són propers a l’oient permet entendre millor les idees i els conceptes abstractes. |
| Si cal, convé repetir allò que s’ha dir abans per facilitar la retenció del missatge oral i fer-lo més entenedor. |
| Els noms propis de persona han d’anar acompanyats d’una descripció del càrrec o l’ocupació. |
| Els verbs han d’anar en veu activa i cal emprar preferentment el present o el perfet d’indicatiu. |
Els origens de la ràdio a Catalunya
El dia que es va estendre el pànic a Amèrica, a “Segle XX”
Per practicar
194. Informa’t sobre la ràdio i la seva història i respon les preguntes següents:
Deixa un comentari