Les llengües al món
De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no ha estat consensuada i que les llengües mai són classificables com a realitats independents, car poden estar vinculades a aspectes culturals, ètnics o religiosos.
A més a més, les fronteres lingüístiques sovint no coincideixen amb les fronteres territorials. De fet, el multilingüisme estatal és habitual; allò estrany és trobar un estat on sols es parle una llengua. Això ha fet que cada estat adopte polítiques lingüístiques diferents, orientades bé a promoure l’ús de la llengua oficial triada i eliminar-ne totes les altres, o bé a promoure l’ús de totes les llengües.
La llengua és el signe d’identitat inqüestionable i l’element cohesionador de qualsevol comunitat. La llengua és patrimoni dels parlants i la llengua mor quan la comunitat lingüística també mor, siga físicament o siga ocupada per una llengua més poderosa.
Les llengües europees
A Europa conviuen tres grans grups lingüístics, junt amb altres llengües. Es tracta de les llengües germàniques (per exemple, l’anglès i l’alemany), les llengües eslaves (com ara el txec, el croat, el búlgar, l’eslovac…) i les llengües romàniques (entre les quals es troba el català).
Les llengües romàniques
Les llengües romàniques són les que deriven del llatí. El llatí era la llengua que parlaven els romans, i que s’estengué per bona part d’Europa entre els segles III aC i V dC. Cal tenir molt present que el llatí que va arribar als territoris conquerits per Roma era el llatí vulgar, diferent del llatí clàssic. Amb el temps, el llatí vulgar evolucionà de manera diferent en cadascun dels territoris que integraven l’Imperi, fet que va donar lloc a les llengües romàniques, també anomenades neollatines. Totes tenen un origen comú, però el contacte amb altres llengües i, sobretot, una evolució diferent n’ha marcat els trets diferencials.
Les llengües romàniques que es parlen actualment són:
- el català
- el castellà
- el gallec
- el portuguès
- el francès
- l’italià
- el romanès
- el sard
- el romanx o retoromànic
- l’occità
Cadascuna d’aquestes llengües té diferents variants i denominacions segons les zones. L’aranès, per exemple, és una variant de l’occità, que es parla a la Val d’Aran.
Mapa de les llengües romàniques
Si observeu aquest mapa, segur que podreu identificar els territoris on es parla cada una d’elles.
Semblances de família
Les llengües romàniques s’assemblen perquè tenen un origen comú: totes deriven del llatí, llengua parlada antigament pels romans i que va derivar en altres llengües després de la caiguda de l’Imperi Romà. Actualment no hi ha parlants nadius del llatí, tot i que és la llengua oficial de l’estat del Vaticà.
Com a «filles» del llatí, les llengües romàniques són «germanes» i tenen un aire de família, que és molt fàcil d’observar en el vocabulari.
Ara bé, aquestes llengües «germanes» de vegades han seguit la «mare» per camins diferents. Per exemple, la paraula castellana hablar i la gallega falar deriven del verb llatí FABULARE, mentre que els verbs parlar en català i en occità, parler en francès i parlare en italià deriven del verb llatí PARABOLARE.
Per practicar
| Nodes 1 | 511 | 512 | 513 | 514 | 515 | 516 |
| Live worksheets | Fitxa d’exercicis sobre les llengües romàniques |
| Identifica la llengua romànica que correspon a cada número del mapa. |
 |
Fitxes relacionades
Les llengües d'Europa
Una realitat plurilingüe Europa és una realitat multilingüe, és a dir, un continent on es parlen més de 50 llengües. El mapa que tens a continuació mostra bona part de les llengües europees. Les fronteres i les llengües Les fronteres... Continue Reading →
